Qui s’ha portat el meu formatge

Pense que el formatge representa un treball, una relació amorosa o qualsevol cosa que es puga perdre per comoditat i quan ho perdem començem a varorar-ho i tenim que fer un canvi sencer de la nostra vida per eixa pérdua. 

Després està el laberint on busquen el formatge, crec que es refereix a eixe procés de búsqueda per a omplir les nostres necessitats. 

També l'autor fa referència a frases per a fer una metàfora per a que l'entenguem, 'tindre alguna cosa especial fa feliç', el ser humà es passa buscant les coses que li façen feliç durant tota la seua vida i pense que els primers moments quan ho aconseguisques lo disfrutes però passat un temps com t'acostumbres a tindre-ho la cosa canvia i ens deixem portar per la monotonia i pel temps.

El llibre representa que els canvis en la vida porten automàticament pors, tenim por dels canvis, siguen els que siguen, estem tan acostumbrats a tindre alguna cosa o a viure d'una manera determinada que sempre anem a tindre pors per a canviar aquestes coses que pot ser inclús que siguen millors i que ens ajuden a millorar com a persones, i també a tindre més experiència amb el resultat d'haver viscut més i d'haver disfrutat més i millor la vida.

Es veu clarament reflexat un procés de dol i d'assimilar el dol. Primer acceptant els errors del passat que ens han llevat a eixa situació, el següent superar els nostres pors, el següent mirar cap endavant hacia el futur i fer-nos un plan i per últim aprener a conviure amb el canvi.

El propòsit del llibre és fer a les persones veure que el canvi no es roïn i que amb perseverància, temps i esforç ho podem lograr, les coses no van a canviar si no camvien nosaltres, si no fem actes per a canviar. 

És un llibre molt pràctic i per el que he llegit en internet està ajudant a moltes persones en esta època de crisis i de pérdua de treballs etc.

A mi em pot servir per a per exemple les relacions amoroses i amb la relació amb els demes, si no vols perdre a eixa persona important tens que currartelo i no acommodar-te perquè a les persones te las tens que guanyar i si t'acostumbres terminaràs perdent-las i t'arrepentiràs. N'hi ha que cuidar els detalls i fer el millor per a les persones que t'importen.

Rafa te jure per la victoria de hui del valència en front al Madrid que no m'he copiat i que m'he llegit el llibre.

Una mente maravillosa

La pel·lícula qüestiona moltíssims pensaments dels quals podem extraure alguns mitjançant les frases que diu el protagonista i companyia. N'hi ha una frase que diu el amic imaginari de Josh quan el li formula una pregunta, "¿Cómo se está seguro? No hay nada seguro, es lo único que sé". Aquesta frase du molt de significat perquè si res es segur, de què ens fiem? Com saps que la teua vida és real i tot el que ho envolta hi és? És impossible donar resposta a eixa pregunta ja que com diu el xic res és segur en aquesta vida i per moltes fórmules que empleem per a averiguar-ho no tot es pot averiguar. 

Altra de las frases que se li pot extraure pensament és quan diu, "No, no creo en la suerte, pero si en asignar valor a las cosas", és un pensament totalment escèptic. Tot depen dels teus actes, "els mitjans justifiquen els fins". És a dir, la sort és un factor que depen de nosaltres mateixos, si fem actes que afavorisquen complir alguna cosa que volem, això que anomenem sort. 

El pensament de John està inspirat en la psicología cognitiva, troba eixa espècie de motivació de la seua vida a traves del pensament i dels descobriments. 

Tot el veu a base de la lògica per exemple quan diu, "Caballeros debo recordarles que, mis probabilidades de éxito, aumentan en cada nuevo invento", es a dir, quan més vegades l'intentes més vegades ho podràs aconseguir, això és així, si a la primera vegada no ix, ja eixirà altra vegada. També emplea una frase que diu: "El hombre es capaz de tanta atrocidad como tiene imaginación". L'home és la major arma de destrucció del mòn, quan et poses a pensar en que sense la invenció i la intel·ligència del home no hauría armes ni tan sols guerres violentes ets dones compta del que és l'home en realitat.

Quan li diuen: "Se te dan mejor los números enteros que la relación con la gente", Josh estava tan centrat en la seua intel·ligència que se li olvida el que és tindre relacions afectives, ni amics ni relacions sentimentals, al principi tan sòls és amic del seu amic imaginari, açò que vol dir? Que en veritat el seu amic tan sols era ell mateix, no havia ninguna persona del mòn real que li entenguera tan sòls una persona inventada per ell.

Un dels millors moments és quan està donant el discurs del premi nobel i li dedica a la seua dona unes paraules, "Solo en las misteriosas ecuaciones del amor puede encontrarse alguna logica", está frase te molt de sentit si la comparem amb la pel·lícula, es a dir, Josh al final es dona compta de les seues al·lucinacions per l'amor que te la seua dona per ell, ella a pesar de saber que estava boig mai li va deixar i a la fi li va fer vore la realitat, la lògica.  

La seua dona li diu estes paraules, "Lo que distingue lo real de lo irreal está en el corazón", gràcies a l'amor aconsegueix vore la realitat de les coses. 

Altra frase, "La competencia siempre produce perdedores", altra frase amb una enorme raó, sempre que competim amb altres persones n'hi ha un dels dos que sempre perd, per a que l'altre guanye, es una raó universal que no es pot negar.

La millor part en resum de la pel·lícula és el seu discurs en el premi nobel: 

“¡Gracias! Siempre he creído en los números. En las ecuaciones y la lógica que conducen a la razón. Pero, después de toda una vida de tales búsquedas me hago la pregunta, ¿Qué es verdaderamente la lógica? ¿Quién decide la razón? Mi búsqueda me ha llevado a través de las matemáticas, la metafísica, la ilusión y luego de regreso. He hecho el descubrimiento más importante de mi carrera, el descubrimiento más importante de mi vida. Es sólo en la misteriosa ecuación del amor en donde hay razones lógicas que pueden encontrarse. Estoy aquí esta noche sólo debido a ti [su esposa, Alicia]. Tú eres mi razón. Tú eres todas mis razones. ¡Gracias!” 

Rafa te jure per el meu aprobat en 1er de batxillerat que he vist la pel·lícula i no m'he copiat de ningú.

La caja

He vist "La caja".
Crec que el que vol transmetre amb aquesta pel·lícula es l'ambició i l'egoisme que té l'èsser humà i la falta de pensament altruista de tots els humans. Quan aparèixen problemes com fer front a les factures o qualsevol problema econòmic tot es complica i tot el mòn pensa en si mateix, queden molt poques persones que no" pulsen el botó", es a dir, que no estiguen condicionades per la falta de diners. També crec que vol dir que a tot el mòn li poden ocòrrer desgracies independentment de que sigues ric, pobre, el mès feliços...etc. També m'ha fet pensar que no hi ha volta enrrere, es a dir, una vegada que façes una acció no es pot tornar per a no fer-la, pense que vol reflectir la conseqüència de cadasqú amb els seus actes. En la pel·lícula podem observar que el més volgut per a un pare i una mare és el seu fill, el sacrifici de la pròpia dona per a que el seu fill no estigués sord i cec per al rest de la seua vida o la sang freda del pare al assasinar a la seua dona pel seu fill.
L'acció presenta un dilema moral que jo pense que és: Si et donaren l'oportunitat de ser millonari però a causa d'aixó una persona que no conegues mor. Acceptaries? En la societat capitalista en la que vivim actualment pense que milers i milers de persones hagueren dit que si, pensant en què la persona que mor no la conegues i clar, gràcies a aixó m'ha fet pensar en la famosa frase de: "no façes el que no vols que et façen", automàticament al pulsar el botó estàs assasinant indirectament a una persona i si l'apliquem al que hem vist en la pel·lícula a milers de persones perquè una vegada has pulsat el botó és com una cadena de morts. El que vol resaltar es l'altruisme, si mirem abans de pulsar la situació de la persona que va morir i ens posem en la seua pell ens donem compta del dolor que pot sufrir no tan sòls la persona que mor si no també els seus familiars i les persones més properes a ella.
Quan el senyor li'ls dona els diners i Arthur va darrere d'ell per a tornarse'l pense que es perquè en eixe moment havia reaccionat i l'havia guanyat la consciència. I no tan sòls la consciència si no també la seua ética. També ens plantejem la pregunta de: Conèixes realment a les persones que et rodejen? Quan estan parlant Arthur i Norma de si pulsen o no el botó, Arthur planteja una pregunta, que diu que i si fora una persona que si que coneixen però que no el suficient, Norma li diu que el conèix més que ell mateix es conèix a si mateix, i al seu fill que el conèix més que a Arthur, eixe instant és determinant ja que com ells dos estàn salvats de morir perquè ella si que els coneix pulsen el botó. Pot ser totes les persones que hem vist la pel·lícula ens intentem convencer a nosaltres mateixos de que no pulsaríem el botó, però si n'hi ha persones ara que maten directament per a aconseguir qualsevol cosa, com no va haver-hi persones que pulsarien el botó?
El que m'ha sorprés és la història d'amor dels dos personatges principals, tots els problemes els serveixen per a estar més units i recolzar-se un a l'altre.
Pot ser que altra gent l'haja vista pensant que és un cas d'altres dimensions i que ara no podria ocorrir, però pense que no es aixina. No em referisc a que n'hi hajen portes cap a altres dimensions ni res d'aixó però pot ser no ens estem donant compte de la repercusió que podem tindre els nostres actes, ja no per a aconseguir diners si no per exemple milers de persones esten esclavitzades teixint la ropa que després nosaltres mateixos comprem a les botigues o qualsevol cas aixina, en el que estem vivint per la desgràcia dels altres i crec que cada vegada en aquesta societat és molt evident que tinguen que haver pobres per a que existixen els rics.
(Rafa t'he jure per les meues hores de somni que he vist la pel·lícula i que no m'he copiat de ningú)

La metamorfosis

M'he llegit el llibre de la metamorfosi.
Pense que el que ha volgut reflectar l'autor és la vida del protagonista, és a dir, encara que semble que no tenen res a vore la seua vida cuotidiana amb la seua vida després del seu procés de transformació, jo pense que si que tenen que vore en molts aspectes, la seua familia s'aprofita d'ell, perquè ell es qui trau els diners a la casa, i és un excelent treballador i està sotmes al seu jefe perquè sempre fa el que ell li diu i en el seu procés de transformació està discriminat pels seus familiars. En general que ningú el comprenía ni en la seua vida anterior ni en el seu procés de transformació.
La mare no el comprenía perquè era una histèrica, el seu pare no el comprenia i a més de no treballar i no fer res, també tenia un caràcter autoritari. La seua germana no volia afrontar la realitat i per mès que intentara ajudar no l'estava aconseguint.
Crec que la fàbula el que vol dir és reflectar una vida basada en la rutina i en la cuotidianitat, en la que no hi ha un dia que no siga igual que l'anterior. La vida de Gregor és una vida en la que ell no te ilusió per fer altres coses que no siga treballar.
Segons he vist jo, l'autor no vol donar-li importància al procés de transformació si no al significat i a la similitut que té el personatje en la seua vida anterior tant com quan es convertix en escaraball.
L'autor des del meu punt de vista el que ha intentat és que el que llisca la història puga sentir també esa desesperació que te el protagonista, per exemple quan no es pot alçar del llit, te l'imagines i és com si t'estiguera passant a tu, com un sentiment agonitzant per no poder fer el que realment vols fer perquè les teues característiques del cos no te'l permeten.
Tampoc l'ha donat molta importància a la mort, el tracta com si fos un un esdeveniment més, com si no tingués molta relevància.
El fet de que la transformació siga a un escaraball crec que vol dir que és un animal que no és molt important per a la resta del món, és insignificant i com la vida de Gregor avans de ser transformat, era una persona sense importáncia per a la resta del món. Concluint crec que és una gran fàbula i que té molt de significat si l'analitzes bé.
(Rafa te jure pel que vullgues que m'he llegit el llibre i no m'he copiat de ningú)

La habitación de Fermat.

He vist l'habitació de fermat. M'ha paregut una pel·lícula súper interessant (la millor que he vist fins ara de les que hi ha en el blog) . La primera cosa que m'ha fet pensar ha sigut quan el primer personatge que apareix en escena, Galois diu una frase: "¿Sabéis lo que son los números primos? Si no ho sabeu, millor que vos n'aneu d'aquí". Jo crec que en eixa frase ens està avisant del tema de què va la pel·lícula i que si no tenim un poc d'idea sobre el tema que deixem de vore perquè no l'entendrem. També quan li criden perquè puge perquè havien destrossat la seua teoria, he pensat que que més li donava perquè si l'havia fet una vegada perquè no la feia una altra vegada. És a dir sabent la resposta que més li dóna que se'l destrossen. D'altra banda quan apareix el supòsit "Hilbert" parlant amb un altre senyor que està preocupat per la seua salut, li diu que havia pensat en el suïcidi i per a mon no ha passat desapercebut perquè he"he pensat que quelcom havia de veure segur. Després quan apareix el tercer implicat, "Pascal" quan rep la carta de l'enigma, intenta resoldre-ho en la biblioteca i l'encarregada de la neteja li dóna una pista clau. "En orden alfabético", que era com es resolia l'enigma. Després quan estan reunits on els havien dit, cap sap que fer fins que veuen unes llums davant. Eixa part és la part que ressaltaria i que m'agradaria entendre després de vore la pel·lícula, ja que mai se sabrà qui és el que encén eixes llums. En la barca on pugen per a creuar fins a la casa, el matemàtic Hilbert, llança un problema, pense que és per a posar-los a prova a vore qual era la resposta de cada u. 

Quan apleguen a la casa i de repent als 10 minuts aparéix altre invitat al que li diuen Fermat, tots pensen que és el anfritió. Li va sonar el telèfon móbil i lil's va dir que era del hospital i els va contar la história de que tenía a la seua filla en coma a l'hospital, eixa part jo com Pascal pensava que els estava dient açò perquè era una trampa i era un assasí. Quan troba la cartera Pascal troba la foto de la filla de Fermat i troben la seua identitat. Pascal descobrix que estàn encerrats a dins  i no poden eixir. 

I quan els conta la història de que va atropellar a la filla de Fermat he pensat que faltaven  moltíssimes coses per descobrir i he pensat també que tenia que ser per una altra raó perque els altres personatges no estaven gens relacionats amb la història. Aleshores van descobrint els diferents enigmes i en tots he parat la pel·lícula per a intentar resoldrel's, i de fet algú si que l'he resolt. He pensat en fer-me matemàtica i tot (broma).

Primer Oliva confesa al rest dels personatges perquè va deixar a Galier i tots pensen que ha sigut Galier el culpable però de prompte Pascal descobrix que no és aixina i eixa es la clau de la pel·lícula, minuts avans Hilbert escriu a la pissarra LIBERTAD en majúscules i m'ha fet reflexionar perquè l'ha posat però no he caigut fins que he vist que han eixit per la pissarra. On estava la porta el descobrix Pascal perquè diu que Hilbert tenia un pla per a escapar i el vertader Hilbert no va morir als  64 va morir als huitanta i pico. 

Una de les pel·lícules que més m'ha fet pensar. 

(Rafa te jure pel meu llit (el millor lloc que hi ha) que he vist la pel·lícula i no he copiat res)

JUNO

He vist Juno. M'ha fet pensar molt perquè es una història en la qual els protagonistes tenen una espècie de transcendència de la seua maduressa. La primera part de la pel·lícula fa referència a que Juno no estava segura de mantindre relacions sexuals i més o menys té un sentiment de culpabilitat quan s'entera de que s'ha quedat embarassada. És una xica bastant intel·ligent però quan va fer-ho no la va utilitzar. "Una persona intel·ligent soluciona els problemes, una persona savia els evita". A pesar de tindre 16 anys, Juno és bastant madura, jo crec que condicionada per l'abandonament de la seua mare. M'ha cridat la atenció el seu possitivisme d'avant dels problemes, sempre toma les coses amb un sentit de l'humor especial. També es deixa veure que Bleeker estava completament enamorat de Juno avans de que ell ho diera, perquè quan Juno li conta que està embarassada, Bleeker no escapa i la deixa sola, sino que li diu que faça el que ella vullga però que ell anava a estar recolzant la seua decisió siguera qual siguera. 

Pense que la pel·lícula vol transmetre que les adolescents que estiguen embarassades no aborten perquè tindre un fill és el millor que et pot passar a la vida. D'esta manera quan Juno te al seu fill i se'l dona a Vanessa, fa moltes coses positives per a ella, donar-se compta que ella volía a Bleeker i que volia estar amb ell, que els seu pare i la seua madrastra s'uniren amb ella per ajudarla i creen un ambient familiar, que és el que necessitava Juno per a ser feliç. Fa feliç en un principi a la parella a la que li anava a donar el fill, en concret a Vanessa que estava feta per a ser mare.

Per altra part el que Juno fa amb el espòs de Vanessa és que es donara compta del que volia fer amb la seua vida realment, i que no estava preparat per a tindre fills. 

També m'ha fet reflexionar que Juno tinguera tan sols una amiga però esa amiga era de les persones que més l'ajuden, en general, una amiga de veritat en la que Juno podia confiar i comptar per a tot. "Val més un bon amic, que molts roins". 

També es precís resaltar la valentia que té Vanessa, al continuar adoptant al xiquet a pessar de que el seu espòs l'haguera deixat. 

És una pel·lícula que resalta molt bé una realitat com és mantindre relacions sense protecció i que les adolescents és queden embarassades. Vol reflectir eixa realitat. 

També resaltar la personalitat que té Juno, ella sap que es rara però s'agrada a si mateixa i aixó que tot el món la mira malament, té molta personalitat perquè no cambia la seua forma de ser per ninguna persona. Ella es tal com és. 

 

(Rafa, te jure pèl meu aprovat en matemàtiques que he vist la pel·lícula i no he copiat res.)