La caja

He vist "La caja".
Crec que el que vol transmetre amb aquesta pel·lícula es l'ambició i l'egoisme que té l'èsser humà i la falta de pensament altruista de tots els humans. Quan aparèixen problemes com fer front a les factures o qualsevol problema econòmic tot es complica i tot el mòn pensa en si mateix, queden molt poques persones que no" pulsen el botó", es a dir, que no estiguen condicionades per la falta de diners. També crec que vol dir que a tot el mòn li poden ocòrrer desgracies independentment de que sigues ric, pobre, el mès feliços...etc. També m'ha fet pensar que no hi ha volta enrrere, es a dir, una vegada que façes una acció no es pot tornar per a no fer-la, pense que vol reflectir la conseqüència de cadasqú amb els seus actes. En la pel·lícula podem observar que el més volgut per a un pare i una mare és el seu fill, el sacrifici de la pròpia dona per a que el seu fill no estigués sord i cec per al rest de la seua vida o la sang freda del pare al assasinar a la seua dona pel seu fill.
L'acció presenta un dilema moral que jo pense que és: Si et donaren l'oportunitat de ser millonari però a causa d'aixó una persona que no conegues mor. Acceptaries? En la societat capitalista en la que vivim actualment pense que milers i milers de persones hagueren dit que si, pensant en què la persona que mor no la conegues i clar, gràcies a aixó m'ha fet pensar en la famosa frase de: "no façes el que no vols que et façen", automàticament al pulsar el botó estàs assasinant indirectament a una persona i si l'apliquem al que hem vist en la pel·lícula a milers de persones perquè una vegada has pulsat el botó és com una cadena de morts. El que vol resaltar es l'altruisme, si mirem abans de pulsar la situació de la persona que va morir i ens posem en la seua pell ens donem compta del dolor que pot sufrir no tan sòls la persona que mor si no també els seus familiars i les persones més properes a ella.
Quan el senyor li'ls dona els diners i Arthur va darrere d'ell per a tornarse'l pense que es perquè en eixe moment havia reaccionat i l'havia guanyat la consciència. I no tan sòls la consciència si no també la seua ética. També ens plantejem la pregunta de: Conèixes realment a les persones que et rodejen? Quan estan parlant Arthur i Norma de si pulsen o no el botó, Arthur planteja una pregunta, que diu que i si fora una persona que si que coneixen però que no el suficient, Norma li diu que el conèix més que ell mateix es conèix a si mateix, i al seu fill que el conèix més que a Arthur, eixe instant és determinant ja que com ells dos estàn salvats de morir perquè ella si que els coneix pulsen el botó. Pot ser totes les persones que hem vist la pel·lícula ens intentem convencer a nosaltres mateixos de que no pulsaríem el botó, però si n'hi ha persones ara que maten directament per a aconseguir qualsevol cosa, com no va haver-hi persones que pulsarien el botó?
El que m'ha sorprés és la història d'amor dels dos personatges principals, tots els problemes els serveixen per a estar més units i recolzar-se un a l'altre.
Pot ser que altra gent l'haja vista pensant que és un cas d'altres dimensions i que ara no podria ocorrir, però pense que no es aixina. No em referisc a que n'hi hajen portes cap a altres dimensions ni res d'aixó però pot ser no ens estem donant compte de la repercusió que podem tindre els nostres actes, ja no per a aconseguir diners si no per exemple milers de persones esten esclavitzades teixint la ropa que després nosaltres mateixos comprem a les botigues o qualsevol cas aixina, en el que estem vivint per la desgràcia dels altres i crec que cada vegada en aquesta societat és molt evident que tinguen que haver pobres per a que existixen els rics.
(Rafa t'he jure per les meues hores de somni que he vist la pel·lícula i que no m'he copiat de ningú)