JUNO

He vist Juno. M'ha fet pensar molt perquè es una història en la qual els protagonistes tenen una espècie de transcendència de la seua maduressa. La primera part de la pel·lícula fa referència a que Juno no estava segura de mantindre relacions sexuals i més o menys té un sentiment de culpabilitat quan s'entera de que s'ha quedat embarassada. És una xica bastant intel·ligent però quan va fer-ho no la va utilitzar. "Una persona intel·ligent soluciona els problemes, una persona savia els evita". A pesar de tindre 16 anys, Juno és bastant madura, jo crec que condicionada per l'abandonament de la seua mare. M'ha cridat la atenció el seu possitivisme d'avant dels problemes, sempre toma les coses amb un sentit de l'humor especial. També es deixa veure que Bleeker estava completament enamorat de Juno avans de que ell ho diera, perquè quan Juno li conta que està embarassada, Bleeker no escapa i la deixa sola, sino que li diu que faça el que ella vullga però que ell anava a estar recolzant la seua decisió siguera qual siguera. 

Pense que la pel·lícula vol transmetre que les adolescents que estiguen embarassades no aborten perquè tindre un fill és el millor que et pot passar a la vida. D'esta manera quan Juno te al seu fill i se'l dona a Vanessa, fa moltes coses positives per a ella, donar-se compta que ella volía a Bleeker i que volia estar amb ell, que els seu pare i la seua madrastra s'uniren amb ella per ajudarla i creen un ambient familiar, que és el que necessitava Juno per a ser feliç. Fa feliç en un principi a la parella a la que li anava a donar el fill, en concret a Vanessa que estava feta per a ser mare.

Per altra part el que Juno fa amb el espòs de Vanessa és que es donara compta del que volia fer amb la seua vida realment, i que no estava preparat per a tindre fills. 

També m'ha fet reflexionar que Juno tinguera tan sols una amiga però esa amiga era de les persones que més l'ajuden, en general, una amiga de veritat en la que Juno podia confiar i comptar per a tot. "Val més un bon amic, que molts roins". 

També es precís resaltar la valentia que té Vanessa, al continuar adoptant al xiquet a pessar de que el seu espòs l'haguera deixat. 

És una pel·lícula que resalta molt bé una realitat com és mantindre relacions sense protecció i que les adolescents és queden embarassades. Vol reflectir eixa realitat. 

També resaltar la personalitat que té Juno, ella sap que es rara però s'agrada a si mateixa i aixó que tot el món la mira malament, té molta personalitat perquè no cambia la seua forma de ser per ninguna persona. Ella es tal com és. 

 

(Rafa, te jure pèl meu aprovat en matemàtiques que he vist la pel·lícula i no he copiat res.)