Qui s’ha portat el meu formatge

Pense que el formatge representa un treball, una relació amorosa o qualsevol cosa que es puga perdre per comoditat i quan ho perdem començem a varorar-ho i tenim que fer un canvi sencer de la nostra vida per eixa pérdua. 

Després està el laberint on busquen el formatge, crec que es refereix a eixe procés de búsqueda per a omplir les nostres necessitats. 

També l'autor fa referència a frases per a fer una metàfora per a que l'entenguem, 'tindre alguna cosa especial fa feliç', el ser humà es passa buscant les coses que li façen feliç durant tota la seua vida i pense que els primers moments quan ho aconseguisques lo disfrutes però passat un temps com t'acostumbres a tindre-ho la cosa canvia i ens deixem portar per la monotonia i pel temps.

El llibre representa que els canvis en la vida porten automàticament pors, tenim por dels canvis, siguen els que siguen, estem tan acostumbrats a tindre alguna cosa o a viure d'una manera determinada que sempre anem a tindre pors per a canviar aquestes coses que pot ser inclús que siguen millors i que ens ajuden a millorar com a persones, i també a tindre més experiència amb el resultat d'haver viscut més i d'haver disfrutat més i millor la vida.

Es veu clarament reflexat un procés de dol i d'assimilar el dol. Primer acceptant els errors del passat que ens han llevat a eixa situació, el següent superar els nostres pors, el següent mirar cap endavant hacia el futur i fer-nos un plan i per últim aprener a conviure amb el canvi.

El propòsit del llibre és fer a les persones veure que el canvi no es roïn i que amb perseverància, temps i esforç ho podem lograr, les coses no van a canviar si no camvien nosaltres, si no fem actes per a canviar. 

És un llibre molt pràctic i per el que he llegit en internet està ajudant a moltes persones en esta època de crisis i de pérdua de treballs etc.

A mi em pot servir per a per exemple les relacions amoroses i amb la relació amb els demes, si no vols perdre a eixa persona important tens que currartelo i no acommodar-te perquè a les persones te las tens que guanyar i si t'acostumbres terminaràs perdent-las i t'arrepentiràs. N'hi ha que cuidar els detalls i fer el millor per a les persones que t'importen.

Rafa te jure per la victoria de hui del valència en front al Madrid que no m'he copiat i que m'he llegit el llibre.

Una mente maravillosa

La pel·lícula qüestiona moltíssims pensaments dels quals podem extraure alguns mitjançant les frases que diu el protagonista i companyia. N'hi ha una frase que diu el amic imaginari de Josh quan el li formula una pregunta, "¿Cómo se está seguro? No hay nada seguro, es lo único que sé". Aquesta frase du molt de significat perquè si res es segur, de què ens fiem? Com saps que la teua vida és real i tot el que ho envolta hi és? És impossible donar resposta a eixa pregunta ja que com diu el xic res és segur en aquesta vida i per moltes fórmules que empleem per a averiguar-ho no tot es pot averiguar. 

Altra de las frases que se li pot extraure pensament és quan diu, "No, no creo en la suerte, pero si en asignar valor a las cosas", és un pensament totalment escèptic. Tot depen dels teus actes, "els mitjans justifiquen els fins". És a dir, la sort és un factor que depen de nosaltres mateixos, si fem actes que afavorisquen complir alguna cosa que volem, això que anomenem sort. 

El pensament de John està inspirat en la psicología cognitiva, troba eixa espècie de motivació de la seua vida a traves del pensament i dels descobriments. 

Tot el veu a base de la lògica per exemple quan diu, "Caballeros debo recordarles que, mis probabilidades de éxito, aumentan en cada nuevo invento", es a dir, quan més vegades l'intentes més vegades ho podràs aconseguir, això és així, si a la primera vegada no ix, ja eixirà altra vegada. També emplea una frase que diu: "El hombre es capaz de tanta atrocidad como tiene imaginación". L'home és la major arma de destrucció del mòn, quan et poses a pensar en que sense la invenció i la intel·ligència del home no hauría armes ni tan sols guerres violentes ets dones compta del que és l'home en realitat.

Quan li diuen: "Se te dan mejor los números enteros que la relación con la gente", Josh estava tan centrat en la seua intel·ligència que se li olvida el que és tindre relacions afectives, ni amics ni relacions sentimentals, al principi tan sòls és amic del seu amic imaginari, açò que vol dir? Que en veritat el seu amic tan sols era ell mateix, no havia ninguna persona del mòn real que li entenguera tan sòls una persona inventada per ell.

Un dels millors moments és quan està donant el discurs del premi nobel i li dedica a la seua dona unes paraules, "Solo en las misteriosas ecuaciones del amor puede encontrarse alguna logica", está frase te molt de sentit si la comparem amb la pel·lícula, es a dir, Josh al final es dona compta de les seues al·lucinacions per l'amor que te la seua dona per ell, ella a pesar de saber que estava boig mai li va deixar i a la fi li va fer vore la realitat, la lògica.  

La seua dona li diu estes paraules, "Lo que distingue lo real de lo irreal está en el corazón", gràcies a l'amor aconsegueix vore la realitat de les coses. 

Altra frase, "La competencia siempre produce perdedores", altra frase amb una enorme raó, sempre que competim amb altres persones n'hi ha un dels dos que sempre perd, per a que l'altre guanye, es una raó universal que no es pot negar.

La millor part en resum de la pel·lícula és el seu discurs en el premi nobel: 

“¡Gracias! Siempre he creído en los números. En las ecuaciones y la lógica que conducen a la razón. Pero, después de toda una vida de tales búsquedas me hago la pregunta, ¿Qué es verdaderamente la lógica? ¿Quién decide la razón? Mi búsqueda me ha llevado a través de las matemáticas, la metafísica, la ilusión y luego de regreso. He hecho el descubrimiento más importante de mi carrera, el descubrimiento más importante de mi vida. Es sólo en la misteriosa ecuación del amor en donde hay razones lógicas que pueden encontrarse. Estoy aquí esta noche sólo debido a ti [su esposa, Alicia]. Tú eres mi razón. Tú eres todas mis razones. ¡Gracias!” 

Rafa te jure per el meu aprobat en 1er de batxillerat que he vist la pel·lícula i no m'he copiat de ningú.