La habitación de Fermat.

He vist l'habitació de fermat. M'ha paregut una pel·lícula súper interessant (la millor que he vist fins ara de les que hi ha en el blog) . La primera cosa que m'ha fet pensar ha sigut quan el primer personatge que apareix en escena, Galois diu una frase: "¿Sabéis lo que son los números primos? Si no ho sabeu, millor que vos n'aneu d'aquí". Jo crec que en eixa frase ens està avisant del tema de què va la pel·lícula i que si no tenim un poc d'idea sobre el tema que deixem de vore perquè no l'entendrem. També quan li criden perquè puge perquè havien destrossat la seua teoria, he pensat que que més li donava perquè si l'havia fet una vegada perquè no la feia una altra vegada. És a dir sabent la resposta que més li dóna que se'l destrossen. D'altra banda quan apareix el supòsit "Hilbert" parlant amb un altre senyor que està preocupat per la seua salut, li diu que havia pensat en el suïcidi i per a mon no ha passat desapercebut perquè he"he pensat que quelcom havia de veure segur. Després quan apareix el tercer implicat, "Pascal" quan rep la carta de l'enigma, intenta resoldre-ho en la biblioteca i l'encarregada de la neteja li dóna una pista clau. "En orden alfabético", que era com es resolia l'enigma. Després quan estan reunits on els havien dit, cap sap que fer fins que veuen unes llums davant. Eixa part és la part que ressaltaria i que m'agradaria entendre després de vore la pel·lícula, ja que mai se sabrà qui és el que encén eixes llums. En la barca on pugen per a creuar fins a la casa, el matemàtic Hilbert, llança un problema, pense que és per a posar-los a prova a vore qual era la resposta de cada u. 

Quan apleguen a la casa i de repent als 10 minuts aparéix altre invitat al que li diuen Fermat, tots pensen que és el anfritió. Li va sonar el telèfon móbil i lil's va dir que era del hospital i els va contar la história de que tenía a la seua filla en coma a l'hospital, eixa part jo com Pascal pensava que els estava dient açò perquè era una trampa i era un assasí. Quan troba la cartera Pascal troba la foto de la filla de Fermat i troben la seua identitat. Pascal descobrix que estàn encerrats a dins  i no poden eixir. 

I quan els conta la història de que va atropellar a la filla de Fermat he pensat que faltaven  moltíssimes coses per descobrir i he pensat també que tenia que ser per una altra raó perque els altres personatges no estaven gens relacionats amb la història. Aleshores van descobrint els diferents enigmes i en tots he parat la pel·lícula per a intentar resoldrel's, i de fet algú si que l'he resolt. He pensat en fer-me matemàtica i tot (broma).

Primer Oliva confesa al rest dels personatges perquè va deixar a Galier i tots pensen que ha sigut Galier el culpable però de prompte Pascal descobrix que no és aixina i eixa es la clau de la pel·lícula, minuts avans Hilbert escriu a la pissarra LIBERTAD en majúscules i m'ha fet reflexionar perquè l'ha posat però no he caigut fins que he vist que han eixit per la pissarra. On estava la porta el descobrix Pascal perquè diu que Hilbert tenia un pla per a escapar i el vertader Hilbert no va morir als  64 va morir als huitanta i pico. 

Una de les pel·lícules que més m'ha fet pensar. 

(Rafa te jure pel meu llit (el millor lloc que hi ha) que he vist la pel·lícula i no he copiat res)

JUNO

He vist Juno. M'ha fet pensar molt perquè es una història en la qual els protagonistes tenen una espècie de transcendència de la seua maduressa. La primera part de la pel·lícula fa referència a que Juno no estava segura de mantindre relacions sexuals i més o menys té un sentiment de culpabilitat quan s'entera de que s'ha quedat embarassada. És una xica bastant intel·ligent però quan va fer-ho no la va utilitzar. "Una persona intel·ligent soluciona els problemes, una persona savia els evita". A pesar de tindre 16 anys, Juno és bastant madura, jo crec que condicionada per l'abandonament de la seua mare. M'ha cridat la atenció el seu possitivisme d'avant dels problemes, sempre toma les coses amb un sentit de l'humor especial. També es deixa veure que Bleeker estava completament enamorat de Juno avans de que ell ho diera, perquè quan Juno li conta que està embarassada, Bleeker no escapa i la deixa sola, sino que li diu que faça el que ella vullga però que ell anava a estar recolzant la seua decisió siguera qual siguera. 

Pense que la pel·lícula vol transmetre que les adolescents que estiguen embarassades no aborten perquè tindre un fill és el millor que et pot passar a la vida. D'esta manera quan Juno te al seu fill i se'l dona a Vanessa, fa moltes coses positives per a ella, donar-se compta que ella volía a Bleeker i que volia estar amb ell, que els seu pare i la seua madrastra s'uniren amb ella per ajudarla i creen un ambient familiar, que és el que necessitava Juno per a ser feliç. Fa feliç en un principi a la parella a la que li anava a donar el fill, en concret a Vanessa que estava feta per a ser mare.

Per altra part el que Juno fa amb el espòs de Vanessa és que es donara compta del que volia fer amb la seua vida realment, i que no estava preparat per a tindre fills. 

També m'ha fet reflexionar que Juno tinguera tan sols una amiga però esa amiga era de les persones que més l'ajuden, en general, una amiga de veritat en la que Juno podia confiar i comptar per a tot. "Val més un bon amic, que molts roins". 

També es precís resaltar la valentia que té Vanessa, al continuar adoptant al xiquet a pessar de que el seu espòs l'haguera deixat. 

És una pel·lícula que resalta molt bé una realitat com és mantindre relacions sense protecció i que les adolescents és queden embarassades. Vol reflectir eixa realitat. 

També resaltar la personalitat que té Juno, ella sap que es rara però s'agrada a si mateixa i aixó que tot el món la mira malament, té molta personalitat perquè no cambia la seua forma de ser per ninguna persona. Ella es tal com és. 

 

(Rafa, te jure pèl meu aprovat en matemàtiques que he vist la pel·lícula i no he copiat res.)